Aquest dijous, 13 de novembre, el SC Trade Center ha acollit la jornada El bosc del futur per a la societat del futur, un esdeveniment que ha reunit prop d’un mig centenar de persones al voltant de temes com la bioeconomia, la sostenibilitat, la gestió forestal, l’economia circular i el paper del bosc a Collserola com a motor ecològic, econòmic i social.
Impulsada per diverses entitats del sector i administracions públiques, la jornada ha posat el focus en una pregunta fonamental: quin futur volem per als nostres boscos i quin paper juguem com a societat en la seva preservació i valorització?
El bosc, recurs viu i necessari
El regidor d’Empresa i Energia de l’Ajuntament de Sant Cugat, Albert Salarich, ha obert l’acte destacant el paper de Collserola com a “pulmó verd” del municipi, i la necessitat de fer-hi accions decidides per preservar-lo: “Tenim una oportunitat de reflexió i de transformació, especialment per als sectors que formen part de la cadena de valor circular. Parlem de més de 1.800 persones ocupades al voltant d’aquesta economia local i sostenible”.
Projectes innovadors per transformar el territori
Durant la jornada s’han presentat projectes com el Bioforin, impulsat pel Clúster de Bioenergia de Catalunya (CBC), amb Conrad Pagà al capdavant. Aquesta iniciativa treballa per aprofitar la biomassa forestal com a recurs energètic, evitant l’abandonament dels boscos, i posant el focus en la gestió sostenible, la recerca i la sensibilització ambiental. Un bosc no gestionat és sinònim de risc, el “que pot provocar incendis, desaprofitament i contaminació”, ha indicat.
Des de Boscat, Diana González ha remarcat que els nostres boscos tenen massa densitat i pateixen falta d’aigua i espai vital. “Necessitem repensar la relació amb el territori i donar una segona vida a tots aquests arbres. Estem davant una nova oportunitat cap a una bioeconomia amb arrels humanes i socials”.
Natalia Tierno, tècnica de les oficines comarcals d’energia i habitatge del Vallès Occidental, ha compartit l’experiència de Terrassa, on la biomassa forestal s’utilitza ja per climatitzar equipaments públics com piscines. Això ha generat ocupació verda, estalvi en emissions (més de 20.000 tones de CO₂) i eficiència energètica real.
També s’ha reivindicat la fusta catalana com a recurs estructural a través del testimoni de Carles Martí, del Grup Boix, que produeix fusta contralaminada (CLT) al Berguedà. Martí ha defensat el potencial de la fusta local per construir de forma sostenible, crear llocs de treball i segrestar CO₂ de manera natural i durable.
La ramaderia en la gestió del territori
Des de Can Domènech, Paul Domènech ha explicat el projecte de silvipastura amb rucs, que ajuda a reduir el risc d’incendis tot mantenint viva l’activitat ramadera tradicional a Collserola.
En la mateixa línia, Teresa Beiges, del Centre de la Propietat Forestal, ha explicat com els crèdits climàtics poden oferir una via de finançament per a projectes forestals amb impacte real en el territori, i com cal establir criteris clars i fiables per garantir-ne la qualitat i la transparència.
Taula rodona: ‘El futur de Collserola, entre biodiversitat, gestió i societat’
La jornada ha continuat amb una taula rodona on diversos experts del territori han debatut sobre com ha de ser el futur del parc natural de Collserola en un context de canvi climàtic, pressió urbana i necessitat de gestió forestal activa.
Joan Vilamú, cap de servei d’acció territorial del Parc Natural de Collserola, ha remarcat que “estem en una situació crítica: hem passat d’un paisatge agrícola divers a un bosc continu, homogeni i mal gestionat”. Segons Vilamú, això suposa una pèrdua de biodiversitat important: “si no gestionem, acabarem tenint només un tipus de bosc i perdrem moltes espècies”. Ha defensat la recuperació d’espais oberts mitjançant l’agricultura i la ramaderia i ha demanat impulsar la col·laboració publicoprivada per fer-ho realitat.
En la mateixa línia, Manel Ferrer, president de l’Associació de Propietaris Forestals Collserola Iniciatives, ha compartit una anècdota familiar: “el meu avi, després de la fil·loxera, anava cada dijous a plantar pins a Collserola; fins i tot va demanar un crèdit per fer-ho”. Amb aquest relat, ha volgut evidenciar com la gestió forestal ha estat, històricament, una tasca vocacional i compromesa, i que cal recuperar aquest esperit en clau de futur però amb una gestió valenta i compromesa.
Pau Moragas, de la cooperativa L’Olivera, ha posat l’accent en la viabilitat econòmica i social de l’activitat agroforestal: “els boscos del futur han de ser compartits amb l’activitat agrícola i ramadera, i cal reconnectar la pagesia amb la societat”. Ha explicat el projecte de recuperació de les oliveres a Collserola, com a exemple d’aquesta aliança entre producció, sostenibilitat i cohesió territorial.
Etel Arilla, sotsinspectora del GRAF dels Bombers de la Generalitat, ha alertat del risc real d’incendi a Collserola i ha defensat que “necessitem boscos gestionats i en mosaic; la massa forestal acumulada per l’abandonament és una bomba de rellotgeria“. També ha fet una crida a la pedagogia i a l’autoprotecció: “cal que la ciutadania entengui el seu paper actiu davant del risc”.
El biòleg Miquel Rafa, responsable de sostenibilitat de la Fundació Catalunya La Pedrera, ha reforçat la idea que cal una intervenció activa sobre el paisatge: “un paisatge només conservacionista no és viable, hem de combinar espais agraris, biodiversitat i economia local“. També ha volgut desestigmatitzar la gestió forestal activa: “hem de canviar la idea que tallar un arbre és un acte negatiu. De vegades, tallar és necessari per salvar el bosc i garantir que pugui continuar viu“.
Per la seva banda, Jordi Tarradas, gerent de BOSCAT, ha recordat que els boscos són una eina imprescindible per a la descarbonització de l’economia: “no podem fer front al canvi climàtic sense ells, però tampoc podrem mantenir-los sense una economia que els faci viables”. Ha afegit que el repte no és només tècnic sinó també social: “tenim una societat que viu d’esquena a la natura. Cal reconnectar-la i fer entendre que la cura del bosc no és només una responsabilitat institucional”.
Finalment, Alba, membre de la cooperativa Alimentem Collserola, ha presentat l’experiència de recuperació del tomàquet Mandó com a exemple d’un projecte agroecològic amb retorn social i econòmic. Ha destacat la importància de construir ponts entre pagesia, administració i ciutadania, per transformar la relació amb el territori de forma estructural.
La jornada ha finalitzat amb un bany de bosc, una pràctica que ha convidat a connectar amb la natura des de la calma, la respiració i l’observació conscient. Una metàfora perfecta per donar resposta a la jornada, una nova relació amb el nostre entorn natural.
Una mirada compartida cap a un futur més verd
El SC Trade Center participa amb aquest tipus d’actes que tenen per objectiu conscienciar i connectar professionals, institucions i ciutadania en una conversa essencial sobre el futur dels nostres boscos i de la societat. El nostre espai vol ser punt de trobada per a iniciatives que, com aquesta, miren cap endavant amb visió de futur i compromís.
